Narcís i Eco

Narcís era fill del riu Cefis i de la bonica ninfa Liríope. Tan bon punt va néixer la seva mare va consultar l'endeví Tirèsies sobre la vida del seu fill. L'endeví li va respondre que viuria molts anys si no s'arribava a conèixer.
A mesura que Narcís anava creixent la seva bellesa anava augmentant fins que va arribar a arribar a l'edat viril. Degut a la gran bellesa molt homes i dones se n'enamoraven, però ell sempre en rebutjava el seu amor. Però un dia, mentre Narcís caçava, la nimfa Eco el va veure i s'enamorà. Ella no podia comunicar-se amb Narcís ja que Hera l'havia castigada a repetir només els últims sons de tot el que sentia perquè Eco entretenia Hera amb les seves converses a fi de que no descobrís els amors del seu marit, Zeus.

Finalment, Eco va aconseguir confessar els seus sentiments a Narcís, el qual la rebutjà. La nimfa, desolada, es refugià a les muntanyes i es consumí fins només quedar-ne la seva veu. Però abans, Eco va demanar a Nèmesis, la deessa de la venjança, que castigués Narcís. El noi, després d'un llarg dia de caçaera, per calmar la seva sed, s'apropà a una font. Mentre bebia, es va veure reflectit a l'aigua i s'enamorà d'ell mateix. Com que no podia satisfer el desitg d'abraçar aquella imatge va morir de tristesa vora l'aigua contemplant el seu propi reflex. I en el lloc on va morir va apapréixer una flor que va rebre el nom de narcís.

La imatge que hi ha més amunt correspon a l'obra de Caravaggio, que porta per títol Narciso.

Núria Sales

Maria Àngels Anglada

Ara que som a les portes de la Diada de Sant Jordi, volem aprofitar per parlar d'una escriptora destacada de la literatura catalana i una figura molt important dins el món de les llengües clàssiques a Catalunya. Ella és Maria Àngels Anglada.
Aquest any, per conmemorar el desè aniversari de la seva defunció, la càtedra que porta el nom de l'escriptora ha preparat una exposició virtual per a donar a conèixer la seva figura i la seva obra. Des d'aquí us convidem a visitar-la i us animem a llegir-ne alguna de les seves composicions.
El vídeo que teniu a continuació n'és una presentació.

Eros i Psique

Psique, filla d'un rei, tenia tres germanes d'entre les quals destacava per la seva bellesa. De tot arreu venien per admirar-la com una deessa, fins i tot afectant el culte de la deessa Afrodita, la qual n'estava gelosa.
Les seves dues germanes ja estaven casades, i els seus pares, patint perquè no trobava espòs, van anar a consultar l'oracle d'Apol·lo. Aquest els va dir que la vestissin amb robes boniques, que la portessin a una muntanya i allí un monstre alat la posseïria. Els pares, complint l'oracle, la van vestir de noces i la van abandonar en unes roques i el vent Cèfir la va dur a una vall, on va adormir-se. Quan es despertar es va trobar en mig d'un bosc i caminant va arribar a un palau fet de marbre i d'or. Unes veus la van convidar a entrar-hi i després d'haver-se banyat i haver descansat es va asseure a menjar, però allí no apareixia ningú. No va ser fins a la nit que Eros va aparèixer i la va convertir en la seva esposa, però amb la condició que mai li podria veure el rostre, sinó desapareixeria per sempre.
Al cap d'un temps, Psique, enyorada de la seva família, va demanar a Eros poder-la visitar. El déu, després de moltes súpliques va acceptar el que la noia li demanava. Psique va visitar la seva família portant molts regals per a les seves germanes, i aquestes, envejant la vida que la noia portava i fent-li preguntes, li van fer confessar que mai havia vist el seu marit i li van infondre la curiositat de descobrir-li el rostre. Psique, al tornar al palau, va amagar una llàntia sota el llit, i mentre Eros dormia, la noia li va il·luminar el rostre i meravellada per la bellesa del seu marit li va caure una gota d'oli calent sobre ell. Erosva despertar-se i va fugir enutjat, i Psique va buscar-lo errant per tota Grècia.
Afrodita, encara engelosida per la bellesa de la noia, va castigar-la fent-li complir una sèrie d'ordres, una de les quals consistia en anar als Inferns, on Persèfone li donaria un càntir que contenia el secret de la bellesa. Psique, encuriosida, va obrir-lo i va caure en un son profund. Al adonar-se'n, Eros, encara enamorat de la noia, va donar-li un petó amb el qual es despertà. Eros va suplicar a Zeus que al casar-se amb ella la convertís en immortal i així Psique va passar a ser una deessa.


Laia Sales Mor

Posa't a prova!

Això s'acaba i cal anar-nos preparant per a la Selectivitat. Per això et poposem que visitis aquesta pàgina i et posis a prova! Repassa d'una manera entretinguda els conceptes que et poden preguntar en un examen de Selectivitat. I recorda que no és exclusiu per a la nostra assignatura....
Sort!

Què és el Projecte Phoenix?

Com ja debeu saber, el divendres 3 d'abril rebrem la visita del Projecte Phoenix al nostre institut. Però què és el Projecte Phoenix? A què es dediquen? Què ens volen explicar?

Doncs, com ells mateixos ens expliquen en la seva web són un grup d'afeccionats a la història de l'antiga Roma que, a través de reconstruccions fidedignes de vestuari, mobiliari i altres elements de la cultura i civilització romana, pretenen apropar aquell període històric al públic actual.

Els materials de reconstrucció i els continguts de les explicacions els han extret dels treballs d'historiadors i arqueòlegs, a través de la consulta en biblioteques especialitzades o de la col·laboració directa amb els professionals. Els models per a les reconstruccions els han triat de restes arqueològiques ben documentades, dels textos clàssics i de relleus, escultures i pintures d'aquella època que s'han conservat.

El moment històric que han triat per a les seves reconstruccions és el segle I dC, coincidint amb l'anomenada època Flàvia, que és tot just el període de màxima esplendor de la Tàrraco romana, en què es construeixen els grans edificis monumentals de la ciutat: Fòrum Provincial, Circ, etc.

Des del departament de llengües clàssiques de l'IES Seròs us convidem a que feu una visita a la seva pàgina web i que en descobriu alguns dels seus secrets!

Diccionari de llatí on-line

Ara ja pots consultar en aquest diccionari el significat d'aquelles paraules llatines que no coneixes així com també podràs buscar com es diuen en llatí algunes paraules catalanes o castellanes. Per a més comoditat utilitza aquest diccionari en línia el qual, a més a més de donar-te el significat de la paraula, també l'analitza. Així que només copiant la paraula tal i com et surt al text, el mateix diccionari ja et dirà el cas en què es troba i el seu significat.

Emporiae (Empúries):

Els romans arriben a Catalunya a través d'Emporion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C. Més endavant, els romans van instal·lar un campament militar permanent al costat de la ciutat grega, que conserva la seva independència. Però cap a l’any 100 a.C els romans van transformar el seu antic campament en una nova ciutat que conviuria més endavant amb la colònia grega, i amb aquesta unió la ciutat va passar sota el nom de Municipium Emporiae. La ciutat d'Empúries va serguir els canons urbanístics de les colònies: la planta de la ciutat seguira l’estructura típica de tota ciutat romana en forma de rectangle i envoltada per una muralla, de la qual se'n conserva sobretot la banda sud. Es tracta d’un mur recte format per grans lloses de pedres on hi han esculpits diferents símbols. Fora la ciutat emmurallada s’hi poden trobar restes d’un amfiteatre construït al segle I d.C, del qual en resten la deliniació del podium i de les grades.
La ciutat es dividia en dos eixos principals, el cardo i el decumanus. En l’encreuament d’aquests dos eixos s’hi formava el forum, envoltat pel mercat i els edifícis comercials. Al davant de l’entrada del forum hi havia el temple capitolí, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva, alçat damunt d’un podi amb escalinata. Estava delimitat per un pòrtic que unia tots els edificis. Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertes l'any 2000 i recentment excavades.
De l'àmplia extensió que ocupava la zona residencial se n'ha excavat una petita part, però tot i això s’ha calculat que hi haurien pogut viure uns 4000 habitants. A part d'uns habitatges humils veïns del fòrum, només es coneixen una sèrie de grans domus situades sobre el cardo de la ciutat. L’anomenada domus número 1, va ser ampliada diverses vegades a causa de l’enriquiment de la família. A més de disposar de les estances habituals, disposava de jardí, banys privats, a més d'una esplèndida decoració, tal com es pot veure als mosaics o en les pintures murals de les parets.
A partir del segle I d.C. Empúries va patir una lenta decadència a causa de les noves rutes comercials, la creació de noves ciutats com Barcino o Tarraco... fins a quedar sota mínims.

Laia Sales