Narcís era fill del riu Cefis i de la bonica ninfa Liríope. Tan bon punt va néixer la seva mare va consultar l'endeví Tirèsies sobre la vida del seu fill. L'endeví li va respondre que viuria molts anys si no s'arribava a conèixer.
A mesura que Narcís anava creixent la seva bellesa anava augmentant fins que va arribar a arribar a l'edat viril. Degut a la gran bellesa molt homes i dones se n'enamoraven, però ell sempre en rebutjava el seu amor. Però un dia, mentre Narcís caçava, la nimfa Eco el va veure i s'enamorà. Ella no podia comunicar-se amb Narcís ja que Hera l'havia castigada a repetir només els últims sons de tot el que sentia perquè Eco entretenia Hera amb les seves converses a fi de que no descobrís els amors del seu marit, Zeus.
Finalment, Eco va aconseguir confessar els seus sentiments a Narcís, el qual la rebutjà. La nimfa, desolada, es refugià a les muntanyes i es consumí fins només quedar-ne la seva veu. Però abans, Eco va demanar a Nèmesis, la deessa de la venjança, que castigués Narcís. El noi, després d'un llarg dia de caçaera, per calmar la seva sed, s'apropà a una font. Mentre bebia, es va veure reflectit a l'aigua i s'enamorà d'ell mateix. Com que no podia satisfer el desitg d'abraçar aquella imatge va morir de tristesa vora l'aigua contemplant el seu propi reflex. I en el lloc on va morir va apapréixer una flor que va rebre el nom de narcís.
La imatge que hi ha més amunt correspon a l'obra de Caravaggio, que porta per títol Narciso.
Núria Sales
