Exercicis interactius de declinació

En aquesta pàgina podràs posar a prova els teus coneixements de la declinació llatina. Clica sobre el bloc de llengua i selecciona el desplegable de la morfologia causal, després escull l'opció que més et convingui! Sort!
Si et convé, també pots practicar la morfologia grega. Només has d'anar al menú de l'esquerra i escollir l'opció corresponent.

Practica la morfologia grega

Ara ja pots practicar la morfologia en aquesta pàgina. Com veuràs, es tracta d'una sèrie d'exercicis d'omplir forats o de relacionar, i el millor de tot és que són autocorregibles! Ara ja no hi ha excusa per a no dominar la morfologia grega!
Ànims!

L'alfabet grec

Aprendre una nova llengua no és fàcil, i si l'alfabet no és el mateix que el nostre, encara ho fa més complicat. És per això que us proposo unes activitats dinàmiques i divertides per a que l'aprenentatge d'aquest nou alfabet no sigui una "Odissea".
Descarrega't al teu ordinador aquest aplicatiu JClic, i de seguida veuràs que això no era tan complicat com semblava!

Χαιρε!

Perseu i les gorgones

Treballeu el Text 1 de la unitat 12 del llibre de text de Grec de 1r batxillerat (pàg.175). Es tracta d'un fragment d'Apol·lodor sobre Perseu i la gorgona Medusa, un paràgraf del qual està en la llengua grega original i que haureu de traduir. Les activitats que se us proposen us ajudaran a detectar les dificultats del text. Tingueu present que el verb "poieîn" que us fan treballar en l'activitat 2 és un verb contracte. Resoldrem l'exercici havent començat el curs, però mentrestant podeu fer totes les preguntes o observacions que vulgueu a través del bloc. Investigueu també qui era el tal Perseu, qui eren les gorgones i com se les va enginyar Perseu per vèncer la Medusa; si avanceu una mica més en el mite de Perseu hi trobareu concomitàncies amb una popularíssima llegenda catalana. Per a més informació, l'ajuda de la Loreto us pot resultar inestimable. (Creuem els dits perquè el "trasto" funcione.)

Narcís i Eco

Narcís era fill del riu Cefis i de la bonica ninfa Liríope. Tan bon punt va néixer la seva mare va consultar l'endeví Tirèsies sobre la vida del seu fill. L'endeví li va respondre que viuria molts anys si no s'arribava a conèixer.
A mesura que Narcís anava creixent la seva bellesa anava augmentant fins que va arribar a arribar a l'edat viril. Degut a la gran bellesa molt homes i dones se n'enamoraven, però ell sempre en rebutjava el seu amor. Però un dia, mentre Narcís caçava, la nimfa Eco el va veure i s'enamorà. Ella no podia comunicar-se amb Narcís ja que Hera l'havia castigada a repetir només els últims sons de tot el que sentia perquè Eco entretenia Hera amb les seves converses a fi de que no descobrís els amors del seu marit, Zeus.

Finalment, Eco va aconseguir confessar els seus sentiments a Narcís, el qual la rebutjà. La nimfa, desolada, es refugià a les muntanyes i es consumí fins només quedar-ne la seva veu. Però abans, Eco va demanar a Nèmesis, la deessa de la venjança, que castigués Narcís. El noi, després d'un llarg dia de caçaera, per calmar la seva sed, s'apropà a una font. Mentre bebia, es va veure reflectit a l'aigua i s'enamorà d'ell mateix. Com que no podia satisfer el desitg d'abraçar aquella imatge va morir de tristesa vora l'aigua contemplant el seu propi reflex. I en el lloc on va morir va apapréixer una flor que va rebre el nom de narcís.

La imatge que hi ha més amunt correspon a l'obra de Caravaggio, que porta per títol Narciso.

Núria Sales

Eros i Psique

Psique, filla d'un rei, tenia tres germanes d'entre les quals destacava per la seva bellesa. De tot arreu venien per admirar-la com una deessa, fins i tot afectant el culte de la deessa Afrodita, la qual n'estava gelosa.
Les seves dues germanes ja estaven casades, i els seus pares, patint perquè no trobava espòs, van anar a consultar l'oracle d'Apol·lo. Aquest els va dir que la vestissin amb robes boniques, que la portessin a una muntanya i allí un monstre alat la posseïria. Els pares, complint l'oracle, la van vestir de noces i la van abandonar en unes roques i el vent Cèfir la va dur a una vall, on va adormir-se. Quan es despertar es va trobar en mig d'un bosc i caminant va arribar a un palau fet de marbre i d'or. Unes veus la van convidar a entrar-hi i després d'haver-se banyat i haver descansat es va asseure a menjar, però allí no apareixia ningú. No va ser fins a la nit que Eros va aparèixer i la va convertir en la seva esposa, però amb la condició que mai li podria veure el rostre, sinó desapareixeria per sempre.
Al cap d'un temps, Psique, enyorada de la seva família, va demanar a Eros poder-la visitar. El déu, després de moltes súpliques va acceptar el que la noia li demanava. Psique va visitar la seva família portant molts regals per a les seves germanes, i aquestes, envejant la vida que la noia portava i fent-li preguntes, li van fer confessar que mai havia vist el seu marit i li van infondre la curiositat de descobrir-li el rostre. Psique, al tornar al palau, va amagar una llàntia sota el llit, i mentre Eros dormia, la noia li va il·luminar el rostre i meravellada per la bellesa del seu marit li va caure una gota d'oli calent sobre ell. Erosva despertar-se i va fugir enutjat, i Psique va buscar-lo errant per tota Grècia.
Afrodita, encara engelosida per la bellesa de la noia, va castigar-la fent-li complir una sèrie d'ordres, una de les quals consistia en anar als Inferns, on Persèfone li donaria un càntir que contenia el secret de la bellesa. Psique, encuriosida, va obrir-lo i va caure en un son profund. Al adonar-se'n, Eros, encara enamorat de la noia, va donar-li un petó amb el qual es despertà. Eros va suplicar a Zeus que al casar-se amb ella la convertís en immortal i així Psique va passar a ser una deessa.


Laia Sales Mor

Aracne i Atena

Aracne va néixer a Lidia. La jove era molt famosa per la seva habilitat en teixir i brodar.
Així conta el mite, que fins i tot les nimfes del camps anaven a veure les seves belles teles. Tant va créixer el seu prestigi que es creia que era deixeble d’Atena. Però Aracne, tenia un defecte: l’orgull. Ella volia que el seu art fos reconegut per propi mèrit i no volia deure les seves habilitats i triomfs a ningú. Per això va desafiar la deessa i aquesta va acceptar el repte. Però primer volent evitar mals, Atena es presentà davant d’Aracne advertint-li que fos més modesta, però quan aquesta no la va voler escoltar i li va respondre amb insults, Atena es va descobrir i va començar la competició. Atena, al seu tapís hi va teixir els dotze déus principals de l’Olimp i per advertir a la jove hi va i·lustrar quatre escenes on els déus derrotaven els humans. Aracne, en canvi, va teixir els amors dels déus com el de Zeus i Europa o Zeus i Dànae. L’obra d’aquesta va resultar tan perfecta, que Atena, en un atac de còlera va destrossar-lo amb una llança. La jove Aracne, sense entendre-ho, al sentir-se humiliada i deshonrada, es va voler penjar, però Atena ho va impedir convertint-la en aranya per a que teixís eternament.

Núria Sales

Èdip Rei de Sòfocles

Sofocles - Edipo Rey

Publish at Scribd or explore others: Academic Work Uncategorizable-Unca Literature-Literatur

Preparem la Selectivitat

Aquí hi trobareu gairebé tota la informació necessària i útil respecte la prova de les PAAU de Llatí i també de Grec. Podreu accedir als models d'examen de convocatòries anteriors, les pautes de correcció, etc. A més a més, hi trobareu molt de material per repassar i practicar, en alguns casos, temari de gramàtica, sintaxi i cultura de les dues assignatures.
Aprofiteu aquest recurs, us pot ser de molta utilitat.

Clica aquí