El mosaic d'Ifigenia d'Empúries

En aquest reportatge hi trobareu una bona explicació tant del mosaic romà trobat a Empúriesm del mite que s'hi representa.

Eneas i l'origen de Roma

Quan els grecs van aconseguir entrar a la ciutat de Troia i incendiar-la un grup de troians encapçalats per l’heroi Eneas va aconseguir fugir de la ciutat. Eneas era fill de la deesa Venus i d’Anquises. Durant la fugida Eneas es va fer càrrec del seu pare i del seu fill Julus i la seva muller es va extraviar.

Errant pel Mediterrani, Eneas i la seva flota van arribar al Laci. A causa de la manca de provisions els trians començaren a saquejar els camps i Llatí, rei del Laci, i el seu exèrcit acudiren a repel·lir els invasors. Llatí va demanar explicacions a Eneas i aquest li explicà la seva història. Admirat per els actes i la valentia dels troians, Llatí firmà un pacte amb Eneas i li oferí la seva filla Lavínia en matrimoni. No se sap del cert si d’aquest matrimoni en va néixer un fill anomenat Ascani o si aquest era Julus a qui se l’hi havia canviat el nom.

Eneas fundà una nova ciutat a la que anomenà Lavinium en honor a la seva esposa Lavínia. Al seu torn Ascani fundà una altra ciutat, Alba Longa. Més endavant regnà Procas. Aquest tingué dos fills Numitor i Amuli. Numitor va succeir el seu pare com a rei, però Amuli també desitjava el poder i matà als fills del seu germà. Un cop va ser rei Amuli va convertir a Rea Sílvia, la filla de Numitor en vestal per a assegurar-se que no tindria descendència. Tot i això Rea Sílvia quedà prenyada, suposadament de Mart el déu de la guerra i donà a llum a Ròmul i Rem.

Els bessons foren abandonats en un aiguamoll. Una lloba els va alletar i un pastor els recollí i els crià com si fossin fills seus. Un cop van ser adults Ròmul i Rem sentiren el desig de fundar una ciutat justament sobre l’aiguamoll on foren abandonats. Per decidir qui seria rei es van basar en l’observació dels voltors. Rem des de l’Aventí en veié sis i Ròmul, situat al Palatí en veié dotze. Per tant Ròmul fou rei i donà nom a la ciutat de Roma.

En aquest punt la història es divideix en dos possibles finals:

El primer diu que Rem no acceptà que el seu germà regnés i morí en un enfrontament entre els seus partidaris i els del seu germà.

El segon narra que Rem saltà la muralla de la ciutat desobeint el seu germà i aquest, per donar exemple a la resta de la població, el va fer executar.

Jordi Sabaté
1r Batx.

Narcís i Eco

Narcís era fill del riu Cefis i de la bonica ninfa Liríope. Tan bon punt va néixer la seva mare va consultar l'endeví Tirèsies sobre la vida del seu fill. L'endeví li va respondre que viuria molts anys si no s'arribava a conèixer.
A mesura que Narcís anava creixent la seva bellesa anava augmentant fins que va arribar a arribar a l'edat viril. Degut a la gran bellesa molt homes i dones se n'enamoraven, però ell sempre en rebutjava el seu amor. Però un dia, mentre Narcís caçava, la nimfa Eco el va veure i s'enamorà. Ella no podia comunicar-se amb Narcís ja que Hera l'havia castigada a repetir només els últims sons de tot el que sentia perquè Eco entretenia Hera amb les seves converses a fi de que no descobrís els amors del seu marit, Zeus.

Finalment, Eco va aconseguir confessar els seus sentiments a Narcís, el qual la rebutjà. La nimfa, desolada, es refugià a les muntanyes i es consumí fins només quedar-ne la seva veu. Però abans, Eco va demanar a Nèmesis, la deessa de la venjança, que castigués Narcís. El noi, després d'un llarg dia de caçaera, per calmar la seva sed, s'apropà a una font. Mentre bebia, es va veure reflectit a l'aigua i s'enamorà d'ell mateix. Com que no podia satisfer el desitg d'abraçar aquella imatge va morir de tristesa vora l'aigua contemplant el seu propi reflex. I en el lloc on va morir va apapréixer una flor que va rebre el nom de narcís.

La imatge que hi ha més amunt correspon a l'obra de Caravaggio, que porta per títol Narciso.

Núria Sales

Eros i Psique

Psique, filla d'un rei, tenia tres germanes d'entre les quals destacava per la seva bellesa. De tot arreu venien per admirar-la com una deessa, fins i tot afectant el culte de la deessa Afrodita, la qual n'estava gelosa.
Les seves dues germanes ja estaven casades, i els seus pares, patint perquè no trobava espòs, van anar a consultar l'oracle d'Apol·lo. Aquest els va dir que la vestissin amb robes boniques, que la portessin a una muntanya i allí un monstre alat la posseïria. Els pares, complint l'oracle, la van vestir de noces i la van abandonar en unes roques i el vent Cèfir la va dur a una vall, on va adormir-se. Quan es despertar es va trobar en mig d'un bosc i caminant va arribar a un palau fet de marbre i d'or. Unes veus la van convidar a entrar-hi i després d'haver-se banyat i haver descansat es va asseure a menjar, però allí no apareixia ningú. No va ser fins a la nit que Eros va aparèixer i la va convertir en la seva esposa, però amb la condició que mai li podria veure el rostre, sinó desapareixeria per sempre.
Al cap d'un temps, Psique, enyorada de la seva família, va demanar a Eros poder-la visitar. El déu, després de moltes súpliques va acceptar el que la noia li demanava. Psique va visitar la seva família portant molts regals per a les seves germanes, i aquestes, envejant la vida que la noia portava i fent-li preguntes, li van fer confessar que mai havia vist el seu marit i li van infondre la curiositat de descobrir-li el rostre. Psique, al tornar al palau, va amagar una llàntia sota el llit, i mentre Eros dormia, la noia li va il·luminar el rostre i meravellada per la bellesa del seu marit li va caure una gota d'oli calent sobre ell. Erosva despertar-se i va fugir enutjat, i Psique va buscar-lo errant per tota Grècia.
Afrodita, encara engelosida per la bellesa de la noia, va castigar-la fent-li complir una sèrie d'ordres, una de les quals consistia en anar als Inferns, on Persèfone li donaria un càntir que contenia el secret de la bellesa. Psique, encuriosida, va obrir-lo i va caure en un son profund. Al adonar-se'n, Eros, encara enamorat de la noia, va donar-li un petó amb el qual es despertà. Eros va suplicar a Zeus que al casar-se amb ella la convertís en immortal i així Psique va passar a ser una deessa.


Laia Sales Mor

Aracne i Atena

Aracne va néixer a Lidia. La jove era molt famosa per la seva habilitat en teixir i brodar.
Així conta el mite, que fins i tot les nimfes del camps anaven a veure les seves belles teles. Tant va créixer el seu prestigi que es creia que era deixeble d’Atena. Però Aracne, tenia un defecte: l’orgull. Ella volia que el seu art fos reconegut per propi mèrit i no volia deure les seves habilitats i triomfs a ningú. Per això va desafiar la deessa i aquesta va acceptar el repte. Però primer volent evitar mals, Atena es presentà davant d’Aracne advertint-li que fos més modesta, però quan aquesta no la va voler escoltar i li va respondre amb insults, Atena es va descobrir i va començar la competició. Atena, al seu tapís hi va teixir els dotze déus principals de l’Olimp i per advertir a la jove hi va i·lustrar quatre escenes on els déus derrotaven els humans. Aracne, en canvi, va teixir els amors dels déus com el de Zeus i Europa o Zeus i Dànae. L’obra d’aquesta va resultar tan perfecta, que Atena, en un atac de còlera va destrossar-lo amb una llança. La jove Aracne, sense entendre-ho, al sentir-se humiliada i deshonrada, es va voler penjar, però Atena ho va impedir convertint-la en aranya per a que teixís eternament.

Núria Sales

La mitologia

Quan parlem de mitologia parlem d'aquells relats que protagonitzen personatges d'èpoques i ambients llunyans i que realitzen gestes impossibles per als humans. Aquests relats, segons la interpretació que se'n faci, poden utilitzar-se per donar explicació a alguns fets físics, com seria l'aparició d'algunes espècies animals o vegetals, o altres fenòmens físics, com seria la formació d'estrelles i fins i tot de constel·lacions.
Així doncs, utilitzarem aquesta secció per descobrir nous mites i il·lustrar-los.
Aquesta presentació resumeix alguns conceptes sobre la mitologia grega al final de la qual hi ha una pregunta. Contesta-la a l'apartat de comentaris.

Relats MíTics

View more presentations from mecisteo. (tags: relats mítics)