dimarts, 17 de febrer del 2009

Aracne i Atena

Aracne va néixer a Lidia. La jove era molt famosa per la seva habilitat en teixir i brodar.
Així conta el mite, que fins i tot les nimfes del camps anaven a veure les seves belles teles. Tant va créixer el seu prestigi que es creia que era deixeble d’Atena. Però Aracne, tenia un defecte: l’orgull. Ella volia que el seu art fos reconegut per propi mèrit i no volia deure les seves habilitats i triomfs a ningú. Per això va desafiar la deessa i aquesta va acceptar el repte. Però primer volent evitar mals, Atena es presentà davant d’Aracne advertint-li que fos més modesta, però quan aquesta no la va voler escoltar i li va respondre amb insults, Atena es va descobrir i va començar la competició. Atena, al seu tapís hi va teixir els dotze déus principals de l’Olimp i per advertir a la jove hi va i·lustrar quatre escenes on els déus derrotaven els humans. Aracne, en canvi, va teixir els amors dels déus com el de Zeus i Europa o Zeus i Dànae. L’obra d’aquesta va resultar tan perfecta, que Atena, en un atac de còlera va destrossar-lo amb una llança. La jove Aracne, sense entendre-ho, al sentir-se humiliada i deshonrada, es va voler penjar, però Atena ho va impedir convertint-la en aranya per a que teixís eternament.

Núria Sales

dilluns, 16 de febrer del 2009

La mitologia

Quan parlem de mitologia parlem d'aquells relats que protagonitzen personatges d'èpoques i ambients llunyans i que realitzen gestes impossibles per als humans. Aquests relats, segons la interpretació que se'n faci, poden utilitzar-se per donar explicació a alguns fets físics, com seria l'aparició d'algunes espècies animals o vegetals, o altres fenòmens físics, com seria la formació d'estrelles i fins i tot de constel·lacions.
Així doncs, utilitzarem aquesta secció per descobrir nous mites i il·lustrar-los.
Aquesta presentació resumeix alguns conceptes sobre la mitologia grega al final de la qual hi ha una pregunta. Contesta-la a l'apartat de comentaris.

divendres, 30 de gener del 2009

Èdip Rei de Sòfocles

Sofocles - Edipo Rey

dimarts, 27 de gener del 2009

Col·lecció "Els Clàssics de la Bernat Metge"

La Fundació Bernat Metge és una col·leció bilingüe de clàssics grecs i llatins traduïts al català. Aquesta col·leccíó gaudeix d'un molt gran prestigi internacional, de la mateixa alçada de les edions alemanyes (Teubner), franceses (Budé) o angleses (Oxford).
Ara, tenim l'oportunitat de poder gaudir d'algunes de les seves publicacions, concretament 50, gràcies a una nova edició que ha fet la Fundació Bernat Metge juntament amb l'editorial Altaya. Podem trobar-les als nostres quioscs regularment i per un preu bastant assequible.
Aquí hi trobareu un enllaç amb més informació.

dimarts, 20 de gener del 2009

Els límits de l'humà. Les cares del monstre en la mitologia clàssica

Aquest títol correspon a un cicle de conferències organitzat pel CaixaFòrum de Lleida. Aquí us en deixo un breu presentació i també un enllaç que us portarà a consultar el títol de les ponències.
El coordinador del cicle és Jesús Carruesco, professor de filologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Conferències

"La condició humana constitueix el tema central de la mitologia clàssica. De tota manera, com que qualsevol definició ha d'explorar els límits del que es defineix i allò que en queda fora, els mites grecs i llatins s'han interessat particularment per la figura del monstre, aquella criatura que se situa en els límits de l'humà i l'infrahumà (o el sobrehumà). Però el monstre també dorm en el bell mig o en el més profund de l'home, sempre disposat a emergir quan menys se l'espera. Els monstres mítics, en el sentit físic o ètic del terme, han servit als grecs i a la cultura europea posterior per explorar aspectes tan diversos com la precarietat de la civilització, entesa com a contínua lluita contra el caos i la barbàrie, les raons de la violència o la crueltat, l'ambigüitat de les normes i de qualsevol ordre, les relacions entre els sexes o les formes de la follia individual o col·lectiva. El cicle, de vuit sessions, en dedicarà dues a la projecció de documentals arqueològics sobre grans troballes i reconstruccions. "

dissabte, 3 de gener del 2009

Els llatinismes

Els llatinismes són expressions o locucions llatines que encara avui en dia sobreviuen en el nostre vocabulari. Molts d'ells són molt freqüents en la nostra vida quotidiana, encara que ens sembli que no, sense anar més lluny, el mot agenda, és un llatinisme incorporat totalment al nostre lèxic.
Així doncs, com que els llatinismes són molt més freqüents del que podem pensar, aquí hi ha dos enllaços per a que puguis practicar amb ells.

Practica amb:

Sort!

La lloba de Tarragona es queda sola

L'Ajuntament de Tarragona ha denunciat la desaparició de les estàtues de Ròmul i Rem que acompanyaven aquesta lloba al passeig arqueològic de Tarragona, on també hi ha altres destrosses.
Si en vols saber més coses, mira aquest vídeo que ha sortit avui a les notícies.
A veure si hi ha sort i podem recuperar els bessons ben aviat!